Sobre l'extensió del text:

Com sabeu si el text està acabat? Quan creieu que al text no li falta ni li sobra res, llavors vol dir que l'heu acabat.

 

Com es pot ser creatiu?

Per escriure un text de forma creativa el més important és donar-li temps al cap per pensar, dediqueu una estona i no us quedeu mai amb una sola idea. Segur que la següent idea que apareix té algun detall que la fa millor que l'anterior. 

 

Sobre la presentació:

Escriure un text és important, i com presentar-lo també ho és. Abans de llegir un text la persona que el rep fa una ullada general del full que li ha caigut a les mans. Imagineu si el full està brut, ple de guixades i amb alguna taca d'oli de l'entrepà del berenar... Us ve de gust llegir-lo? O més aviat llençar-lo a les escombraries? 

 

Més sobre la presentació...

Títol, nom i data també fet a ordinador.

Distingiu la importància dels elements amb mides diferents.

El text a mida 12 és correcte. 

Espai entre línies a 1.5.

Reviseu abans d'imprimir per evitar correccions posteriors a bolígraf. 

 

La inspiració és legal, copiar és ilegal. 

 

Compte amb les repeticions!

Recordeu que trobar la mateixa paraula repetida, vuitanta vegades en un paràgraf de quatre línies, no és gaire interessant.

La sol·lució? Busqueu sinònims! 

 

L'inici d'un text és decisiu.

Penseu una cosa: el primer paràgraf d'un text és com la presentació que en feu d'ell quan el comenceu a llegir. És durant aquests primers segons quan la gent se sent atreta per la vostra història o comença a pensar que és un avorriment. Heu de procurar incloure alguna frase o idea captivadora, així us ficareu el lector a la butxaca! Això si, no s'hi val que deixeu que s'adormi a partir de les següents línies. Cal mantenir l'interès al llarg del text. 

 

Sobre la impressió de textos

Tot i que ja som prou conscients de la despesa mediambiental que suposa la impressió desmesurada de fulls, jo afegiré algun motiu més per parar un moment abans de prémer el botó d'imprimir de l'ordinador. Heu pensat en algun moment si la vostra història és digna de formar part de l'arxiu de textos que hi ha al món? És a dir, us heu parat a pensar que potser necessita uns dies més de maduració abans no aparegui físicament en aquesta part del món? Cal pendre consciència de la importància de portar una història a al planeta, de donar-la a conèixer al vostre entorn més proper i presentar-la davant el vostre grup de companys de classe o al mestre mateix. 

Sovint m'adono que un cop teniu la còpia en paper ja no la torneu a revisar fins que no arribeu a l'aula, i al primer cop d'ull, quan llegiu en veu alta, ja us adoneu d'un munt d'errades que es podrien haver evitat amb una mirada de repàs mentre el tenieu només en pantalla. Esteu d'acord? 

​

Prohibicions i altres censures! 

La paraula etcètera, o l'abreviació etc, la feu servir com a estratègia per no voler seguir escrivint, cosa que em sembla molt bé, però llavors és tan senzill com posar un punt i tancar el tema. No cal que em doneu a mi l'opció de triar què voleu escriure, ho escriviu i ho tenim clar les dues parts, us sembla? 

​

Finals de teló del tipus "I fins aquí la meva hisòria" o "I això és tot, amics". De debò, si veig que no hi ha res més entenc que és el final del text, tampoc cal posar "fi". 

​

Finals despertador! Ring, riiiiing... I sabeu què? No sé què més posar i no sé com sortir d'aquest embolic on m'he ficat fa estona. Així que decideixo, pensant que sóc súper original, que la meva història era un somni i que sort que la mare em desperta i em treu d'aquest enrenou. Em sap greu dir-vos que d'aquest text heu de sortir soletes i solets, que la mare no ens salvarà ni per sort ens despertarà i "tot haurà estat un somni".  Esteu desperts, heu de seguir escrivint i us aconsello que pugeu amunt i busqueu el nus del vostre "enredo" per anar-lo desfent. 

​

No abuseu de la tendència natural de "no sé què posar i parlo amb el públic". Voleu saber què va passar? Us estareu preguntant què feia allà, o bé ​com us anava dient... És una estratègia habitual per evitar pensar què vols escriure en realitat i ompliu línies adreçant-vos a un públic invisible que probablement no s'està fent cap de les preguntes que doneu per suposades. 

​

​

​